6.6.2 Integritat en accessos en línia (online) i fora de línia (offline)

6.6.2.1 Abans de l'existència de l'accés remot en entorns en línia, l'autenticitat i integritat les establien persones a les sales de lectura i punts d'escolta de les institucions dipositàries de la col·lecció. El lliurament de documents corria a càrrec de representants d'una institució la reputació de la qual responia de la integritat del contingut. Si es qüestionava la veracitat de les còpies, es podia optar per l'examen dels materials originals.

6.6.2.2 L'entorn en xarxa continua depenent en certs aspectes del grau de confiança que desperti la institució dipositària de la col·lecció. No obstant això, no es pot lliurar a través de la xarxa un document original sense ambigüitat, i hi ha el risc d'una manipulació no detectada o d'una corrupció accidental de dades tant en l'arxiu mateix com en la seva xarxa de distribució. Hi ha diversos sistemes ideats per a contrarestar aquesta possibilitat basats a certificar matemàticament l'autenticitat o la integritat d'un document o una obra.

6.6.2.3 L'autenticitat és la preocupació per confirmar que alguna cosa ha estat originada des d'una font en particular. La confiança intrínseca en la institució que crea els continguts s'erigeix ​​com a testimoni vàlid per a aquests processos, als quals s'afegeix l'expedició d'un certificat d'autoritat que permet a un tercer utilitzar-lo com a garantia d'autenticitat. Hi ha diversos mecanismes capaços de garantir el procés.

6.6.2.4 La integritat es refereix a la necessitat de conèixer si un document ha estat malmès o manipulat. Les sumes de verificació constitueixen el mètode habitual per a comprovar la integritat i són eines valuoses tant per a l'arxiu com per a la xarxa de distribució (vegeu 6.3.25 Integritat i sumes de verificació). No obstant això, com ja es comenta en el punt 6.3.25, la sumes de verificació no són infal·libles i el seu ús requereix que l'arxiu estigui al corrent dels desenvolupaments més recents.