6.6 Accés

6.6.1 Introducció

6.6.1.1 El model de referència d'OAIS defineix «accés» com l'entitat que «proporciona els serveis i funcions que permeten als consumidors determinar l'existència, descripció, ubicació i disponibilitat de la informació emmagatzemada en el sistema OAIS, així com demanar i rebre productes d’informació». En altres paraules, accés és el conjunt de mecanismes i processos pels quals el contingut es troba i es recupera. El document IASA-TC 03 La salvaguarda del patrimoni sonor: ètica, principis i estratègia de preservació emfatitza que «l'objectiu principal d'un arxiu és assegurar l'accés sostingut a la informació emmagatzemada». La preservació del contingut és requisit previ per a l'accés sostingut als continguts, i en un arxiu ben planificat l'accés n’és un resultat directe.

6.6.1.2 L'accés és, en la seva forma més simple, la capacitat per a localitzar continguts i, en resposta a sol·licituds autoritzades, permetre la seva recuperació per a l'audició o fins i tot la còpia per a ús extern, sempre que els drets associats a una obra ho permetin. En l’ entorn digital interconnectat l'accés pot ser remot. L'accés, però, significa alguna cosa més que la simple capacitat per a lliurar un document. La majoria dels arxius poden a nivell tècnic lliurar un fitxer d'àudio a la carta, però un autèntic sistema d'accés proporcionarà eines de recerca, mecanismes de lliurament i capacitat d'interacció i negociació amb relació al contingut. S'afegeix aquí una nova dimensió a l'accés més enllà del fet de sobreposar-se a la distància. En aquest nou model de serveis basats en la recuperació, l'accés pot ser considerat com un diàleg entre el sistema del proveïdor i el navegador en xarxa de l'usuari.

6.6.2 Integritat en accessos en línia (online) i fora de línia (offline)

6.6.2.1 Abans de l'existència de l'accés remot en entorns en línia, l'autenticitat i integritat les establien persones a les sales de lectura i punts d'escolta de les institucions dipositàries de la col·lecció. El lliurament de documents corria a càrrec de representants d'una institució la reputació de la qual responia de la integritat del contingut. Si es qüestionava la veracitat de les còpies, es podia optar per l'examen dels materials originals.

6.6.2.2 L'entorn en xarxa continua depenent en certs aspectes del grau de confiança que desperti la institució dipositària de la col·lecció. No obstant això, no es pot lliurar a través de la xarxa un document original sense ambigüitat, i hi ha el risc d'una manipulació no detectada o d'una corrupció accidental de dades tant en l'arxiu mateix com en la seva xarxa de distribució. Hi ha diversos sistemes ideats per a contrarestar aquesta possibilitat basats a certificar matemàticament l'autenticitat o la integritat d'un document o una obra.

6.6.2.3 L'autenticitat és la preocupació per confirmar que alguna cosa ha estat originada des d'una font en particular. La confiança intrínseca en la institució que crea els continguts s'erigeix ​​com a testimoni vàlid per a aquests processos, als quals s'afegeix l'expedició d'un certificat d'autoritat que permet a un tercer utilitzar-lo com a garantia d'autenticitat. Hi ha diversos mecanismes capaços de garantir el procés.

6.6.2.4 La integritat es refereix a la necessitat de conèixer si un document ha estat malmès o manipulat. Les sumes de verificació constitueixen el mètode habitual per a comprovar la integritat i són eines valuoses tant per a l'arxiu com per a la xarxa de distribució (vegeu 6.3.25 Integritat i sumes de verificació). No obstant això, com ja es comenta en el punt 6.3.25, la sumes de verificació no són infal·libles i el seu ús requereix que l'arxiu estigui al corrent dels desenvolupaments més recents.

6.6.3 Estàndards i metadades descriptives

6.6.3.1 Disposar de metadades detallades, apropiades i organitzades, resulta clau per a proporcionar un accés ampli i efectiu. En el capítol 3 Metadades , es fa una anàlisi detallada sobre les seves moltes formes i requeriments. Es recomana seguir aquesta referència en el desenvolupament d'un sistema de distribució. Només mitjançant la presència de metadades ben organitzades i estructurades es podran plantejar eines d'accés potents, basades per exemple en interfícies com mapes o línies de temps.

6.6.3.2 La manera més efectiva i rendible de gestionar i crear metadades apropiades és assegurant, abans de l’ingrés del contingut, la definició de requisits per a tots els components del sistema de distribució. D'aquesta manera, els passos en la creació de metadades poden ser establerts ja en els fluxos de treball de preingrés i ingrés de continguts. El cost de generar un mínim conjunt de metadades és, com es discuteix en la secció 7.4, la tasca extra d'afegir i estructurar les metadades en un sistema que ja existeix.

6.6.4 Formats i paquets de difusió d'informació (PDI / DPI)

6.6.4.1 El paquet de difusió d'informació (PDI) és aquell que rep el consumidor peticionari en resposta a una sol·licitud de contingut o una ordre. El sistema de distribució ha de ser també capaç de lliurar un conjunt de resultats o un informe en resposta a una cerca.

6.6.4.2 Els desenvolupaments en la xarxa i la indústria de l'accés han proposat sistemes de distribució basats, naturalment, en formats de distribució. Aquests formats no acostumen a ser adequats per a la preservació i, en general, els formats de preservació tampoc no acostumen a ser adequats per a la distribució. Per a facilitar la distribució es generen còpies d’accés independents, ja sigui de forma rutinària o bé sota demanda, en resposta a una petició. El contingut es pot transferir a temps real o es pot descarregar de la xarxa en formats comprimits de distribució. La qualitat del format de distribució és generalment proporcional als seus requisits d'ample de banda, i els gestors d'una col·lecció hauran de prendre decisions sobre tipus de formats de distribució basades tant en els requisits d'usuari com en la infraestructura que fa possible aquesta distribució. Els populars formats Quick Time i Real Media han demostrat la seva capacitat en funcions de reproducció en temps real, de la mateixa manera que el format MP3 (MPEG1 Capa 3) és adequat per a descàrregues, encara que també permeti la reproducció en temps real.

6.6.4.3 Certs tipus de material requeriran la creació de dos fitxers WAV màster o principals: el primer serà el màster d'arxiu o preservació amb la funció de replicar exactament el format i condició del material original, i el segon serà una còpia màster de difusió que es podrà haver processat per a millorar la qualitat del so original. Aquest segon màster permetrà la creació de còpies de difusió segons es requereixi. S'espera que els formats de distribució evolucionin i canviïn a un ritme més ràpid que els formats màster.

6.6.5 Sistemes de recerca i intercanvi de dades

6.6.5.1 El grau d'ús d'un material es determina en la mesura que el seu contingut es pugui descobrir. Per a garantir-ne un ús ampli, el contingut s'ha de fer visible a través de diversos mitjans.

6.6.5.2 El protocol client-servidor Z39.50 permet la cerca i recuperació d'informació sobre bases de dades remotes. El seu ús està estès entre biblioteques i centres d'educació superior i la seva existència és anterior a Internet. En consideració a la seva àmplia utilització es recomana establir a la base de dades un servei compatible amb Z39.50. No obstant això, en l'entorn de xarxa aquest protocol està essent ràpidament substituït per SRU/SRW (Search/Retrieval via URL i Search/Retrieve Web service respectivament). SRU és un protocol estàndard de cerca d'informació a través d'Internet (formularis de consulta), basat en llenguatge XML. Utilitza CQL (contextual Query Language), una sintaxi estàndard per a la representació de consultes (http://www.loc.gov/standards/sru/). SRW és un servei web que proporciona una interfície SOAP (Simple Object Access Protocol) per a consultes en col·laboració amb SRU. Hi ha diversos projectes de codi obert que donen suport a l'estàndard SRU/SRW en relació amb importants programaris de repositori digital, entre ells DSpace i FEDORA.

6.6.5.3 OAI-PMH (Open Archives Initiative Protocol for Metadata harvesting), iniciativa per a un protocol de recollida de metadades, és un mecanisme per a la interoperabilitat dels repositoris. Els repositoris poden exposar la seva estructura de metadades a través de l'OAI-PMH, on s'agrega i utilitza per permetre consultes sobre els continguts. Els nodes OAI-PMH poden ser incorporats en repositoris comuns. D'altra banda, OAI-ORE (Object Reuse and Exchange) serà un mecanisme important per a la comunitat d'arxius audiovisuals, ja que aborda l'important requisit de la gestió eficient d'objectes de dades compostos, en sincronia amb l'arquitectura de la WWW (World Wide Web). Permet la descripció i intercanvi d'agregacions dels recursos en la WWW. «Aquestes agregacions, de vegades anomenades objectes digitalscompostos, poden combinar recursos distribuïts amb múltiples tipus de mitjans (text, imatges, dades i vídeo) ». Vegeu http://www.openarchives.org/.

6.6.5.4 Calen continguts i metadades interoperatius per a fer possible el treball en entorns sofisticats en xarxa. Això implica la necessitat de compartir i comprendre una sèrie d’atributs, un esquema general capaç d'operar en una varietat de marcs i un conjunt de protocols sobre intercanvi de continguts. Com sempre, en l'entorn digital, l'objectiu serà més a prop  com més se segueixin els estàndards, esquemes, marcs i protocols recomanats, i es descartin les solucions propietàries.

6.6.6 Drets i permisos

.6.6.1 Convé recordar que tot accés queda sotmès als drets establerts sobre els ítems i al permís del propietari sobre l'ús del contingut. Hi ha diferents enfocaments sobre la gestió de drets, des del marcatge del contingut o la gestió dels permisos individuals d’accés fins a separar o protegir físicament l'entorn d'emmagatzematge. La particular implementació del sistema de gestió de drets dependrà del tipus de document, la infraestructura tècnica i la comunitat de propietaris i usuaris, de manera que resulta fora de l'abast d'aquest document definir o descriure una alternativa en particular.