6.2.1.1 El PSI és un paquet d'informació lliurat al repositori i sistema d'emmagatzematge digital per al seu ingrés. El PSI inclou les dades d'àudio subjectes a emmagatzematge així com totes les metadades necessàries relacionades amb l'objecte i el seu contingut.L’ingrés, en el model OAIS, és el procés que accepta el contingut i les seves metadades associades (paquet PSI), verifica el fitxer, extreu les dades rellevants i prepara el paquet PAI per a l'emmagatzematge, com també assegura que els PAI i la seva Informació Descriptiva relacionada queden ben establerts dins el model OAIS.
6.2.1.2 Un sistema de preservació i de repositori digital hauria de ser capaç d'acceptar i validar un fitxer d'àudio. La validació és el procés encarregat d'assegurar que els arxius acceptats en el sistema d'emmagatzematge digital compleixen amb certs estàndards. Els fitxers no estandarditzats poden resultar de difícil utilització en el futur, quan els actuals sistemes de reproducció ja no es trobin disponibles. Hi ha eines per a la validació automàtica de formats d'arxiu. Algunes d'elles, disponibles i en continu desenvolupament, són solucions de codi obert, com JHOVE (JSTOR / Harvard Object Validation Environment).
6.2.2.1 La IASA recomana l'ús de fitxers .wav o preferiblement BWF [EBU Tech 3285]. La diferència entre tots dos és que BWF conté un conjunt de capçaleres que es poden utilitzar per a organitzar i gestionar metadades. Encara que les metadades en BWF són adequades per a molts propòsits, en sistemes més sofisticats i situacions d'intercanvi pot resultar necessari un conjunt més complet de metadades. En aquestes circumstàncies s'utilitza sovint l'estàndard METS, Metadata Encoding and Transmission Standard (Estàndard de transmissió i codificació de metadades). L'esquema METS és un estàndard per a la codificació de metadades descriptives, administratives i estructurals relacionades amb els objectes d'una biblioteca digital, expressades mitjançant XML (eXtensible Markup Language). Un paquet METS consta de metadades i contingut, i s'utilitza sovint com a estàndard d'intercanvi entre arxius digitals.
6.2.2.2 Material eXchange Format (MXF) és un format de contenidor destinat als mitjans audiovisuals professionals i definit per un conjunt d'estàndards de la SMPTE (Society of Motion Picture and Television Engineers). El format MXF ha estat majoritàriament adoptat per la comunitat arxivística de vídeo, encara que també és capaç de gestionar àudio. Com METS, es tracta principalment d'un conjunt de metadades que envolta el contingut, en aquest cas, àudio. Tots dos formats són molt útils per a l'intercanvi i gestió de contingut i informació entre arxius i repositoris.
6.2.2.3 El format del paquet PSI dependrà del sistema, la mida i la sofisticació de la tasca. La creació d'un arxiu SIP és raonablement viable a partir de fitxers .wav, introdueix de forma manual al sistema la major part de les metadades necessàries i adquireix al mateix temps totes les metadades tècniques necessàries durant el procés d'ingrés. Això, però, serà apropiat només per a les col·leccions més petites. Per a les col·leccions més grans, amb grans quantitats de material i processos de digitalització separats i remots, caldrà construir sofisticats sistemes d'ingrés i intercanvi de dades que assegurin l’ingrés adequat del contingut en els sistemes d'emmagatzematge de dades. El programari de producció i verificació haurà de generar moltes d'aquestes dades en forma de fitxers XML estandarditzats que puguin ser utilitzats en termes de preservació. L’eina d’extracció de metadades de la National Library of New Zealand Metadata basada en tecnologia Java, és capaç d'extreure metadades de preservació a partir d'objectes digitals i lliurar-les en el format estandarditzat XML.
6.2.3.1 Les metadades necessàries per a la gestió dels processos de preservació a l'estadi d'ingrés són aquelles relacionades amb la creació de l'objecte d'àudio digital, així com els canvis de format que hagin pogut ocórrer abans de l'ingrés. D'aquesta manera es preserva la informació sobre la procedència tècnica de l'objecte, fet que permet establir un vincle entre la forma present de l'ítem i la forma original amb la qual va ser creat.
6.2.3.2 El format BWF disposa d'una recomanació no obligatòria titulada Format for CodingHistory field in Broadcast Wave Format (Format per al camp d'història de la codificació en BWF), disponible a http://www.ebu.ch/CMSimages/en/tec_text_r98-1999_tcm6-4709.pdf. Aquesta recomanació detalla com descriure els canvis que el fitxer hagi experimentat. L'ús local del camp de text lliure en codi ASCII permet la descripció de l'equipament tècnic o del programari utilitzat en la creació de l'objecte d'àudio digital.